Sintomático es que ya en el manifiesto poético del primer número de su revista Poesia en el año 1944, asociara a Don Juan con el poeta como ejemplo a seguir en ese juego de realidades y ficciones que es la Literatura:
El poeta, en tant que poeta, no és sinó un home que petrén perdurar en tant que home per tal d’estimar i ‘esser estimat per la dona.
El poeta és sempre infidel.
Aquest poeta o l’altre, a l’hora del seu primer bes, havia ja conviscut estretament amb moltes dones encara per ésser.
Moltes dones d’avui abandonen la cambra i els fills per donar-se, en la nit, a l’abraç m’es recòndit del poeta ja mort. Ara nu en la ment i en el somni.
L’amor del poeta triomfa del Temps i l’Espai.
Aquest és el seu orgull i el seu gaudi.
Per això el poeta, l’home lleig.
Tot poeta conté en potència un Don Juan.
El Don Juan és el poeta actualitzat.
La poesia és una veritat composta d’una sens fi de mentides o una mentida composta d’una sens fi de veritats. Poesia és Metafísica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario